A Guarda

A Guarda és un municipi de la província de Pontevedra, situat a l'extrem sud-oest de Galícia, al límit amb Portugal. Pertany a la comarca d'O Baixo Miño.

Infotaula de geografia políticaA Guarda
Bandeira da Guarda Pontevedra Escudo de A Guardia
A Guarda

Localització
Localización de A Guarda
 41° 54′ 06″ N, 8° 52′ 31″ O / 41.9016436°N,8.8754007°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 10.013 (2018)
• Densitat 488,44 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 20,5 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 0 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 300
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36780
Fus horari
UTC+01:00
UTC+02:00
Codi de municipi INE 36023
Altres

Lloc web Lloc web

Geografia

Es troba al sud-oest de Galícia, a la desembocadura del riu Miño. Limita al nord i est amb el municipi d'O Rosal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud-est amb Portugal, del qual està separat pel Miño. És accessible per la carretera PO-552 des de Tui i des de Baiona, i des de Caminha per transbordador. Es troba a 50 km de Vigo i 120 de Santiago de Compostel·la.

Els seus cims més alts són el Monte de Santa Trega (341 m) i el Monte Terroso (350 m). Les platges del municipi són: Area Grande, Fedorento, Carreiro, A Lamiña, O Muíño, A Armona i O Codesal.

Parròquies

  • Camposancos (Santa Isabel)
  • A Guarda (Santa María)
  • Salcidos (San Lourenzo).

Llocs d'interès

  • Castro de Santa Trega
  • Església de Santa Maria Asunción
  • Convent de San Bieito
  • Torre del Rellotge
  • Museu del Mar

Ciutats agermanades

Referències

  1. http://www.farodevigo.es/comarcas/2789/guarda-santo-domingo-estrechan-lazos-partir-emigracionbr/94772.html

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Guarda Modifica l'enllaç a Wikidata
Ca de bestiar

El ca de bestiar mallorquí és un ca de pastor originari de l'illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a gos pastor per a tota mena de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de possessió. Si bé es desconeix el moment de la seva arribada, algunes suposicions apunten que va venir o bé amb la conquesta del rei Jaume I o poc després d'aquesta, i al llarg dels segles els pastors i foravilers mallorquins li conferiren unes característiques molt pròpies i diferenciades no tan sols d'altres cans illencs, sinó també dels seus veïnats de la rodalia mediterrània.

A la dècada de 1970 es va començar la seva selecció i cria controlada, i ja l'any 1980 es va redactar l'estàndard per fixar les característiques i poder tenir una referència vàlida tant per a la valoració com per a l'assessorament en la reproducció, tanques dutes a terme pel Club del Ca de Bestiar i que ha suposat una peça fonamental per la seva recuperació. Aquest prototipus racial va ser acceptat per la RSCPFRCE (Real Sociedad central para el Fomento de las Razas Caninas de España) i també reconegut pel màxim organisme mundial: la Federació Cinològica Internacional (FCI) al dia 13 de setembre de 1982 amb el num. 321, classificant-lo com a grup 1r, secció 1a, cans de pastor.

El negre és el color reconegut per l'estàndard, però no és l'únic. Hi ha varietats de peus blancs, collarats, faldes vermelles i tigrats. D'aquest últim s'està duent a terme actualment un programa de cria i recuperació.

Caminha

Caminha és un municipi portuguès, al districte de Viana do Castelo, a la regió del Nord i a la subregió de Minho-Lima. L'any 2001 tenia 17.069 habitants. Limita a nord-est amb Vila Nova de Cerveira, a l'oest amb Ponte de Lima, al sud amb Viana do Castelo, al nord amb Galícia i a l'oest amb l'Oceà Atlàntic. Conté diverses freguesies: Âncora, Arga de Baixo, Arga de Cima, Arga de San Juan, Argela, Azevedo, Caminha-Matriz, Cristelo, Dem, Gondar, Lanhelas, Moledo, Orbacém, Riba de Âncora, Seixas, Venade, Vila Praia de Âncora, Vilar de Mouros, Vilarelho, abans de 1891 Caminha-Vilarelho, i Vile.

Aquesta antiga ciutat-fortalesa que s'alça a la vora del Miño fou habitada per celtes i romans per la seva posició estratègica. Va anar creixent com un important port fins que el seu comerç es va desviar a Viana do Castelo al segle XVI. Actualment és un petit port amb un transbordador que l'uneix diàriament a A Guarda, Galícia.

A nivell monumental destaquen la Torre del rellotge (Torre do Relógio), a la plaça major, del segle XV, antiga entrada a les muralles defensives medievals; els Paços do Concelho, del segle XVII, amb una atractiva lògia suportada per pilars; al costat, l'església de la Misericòrdia; el solar dos Pitas, del segle XV, a l'altre costat de la plaça, passada la font renaixentista, on hi ha les set finestres manuelines del pis superior; i l'església parroquial (Igreja Matriz), del segle XV, de transició del Gòtic al Renaixement.

Cultura dels castres

La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a l'edat del ferro i perdurà durant l'Imperi romà.La majoria d'autors daten el seu inici al segle VI aC, si bé d'altres la fan iniciar a l'acabament de l'edat del bronze (segle IX o VIII aC). Pel seu final, també se sol donar el segle VI dC; però, per a altres autors, els canvis que es produeixen a final del segle I suposen el final d'aquesta cultura.

Les principals fonts escrites es troben en les obres d'Aviè, Estrabó i Plini el Vell. Els principals jaciments són els de Penarrubia, Borneiro, Neixón, Mouguías (el més recent, del 570), Santa Trega, Troña, Baroña i San Cibrao de Las. El nombre de castres és difícil d'estimar, i diferents autors donen xifres entre els 1.300 i els 5.000; una xifra aproximada amb força consens se situaria al voltant dels 2.000 o 2.500.

Se'ls considera una mostra de la civilització del ferro hallstàtica, que arribà a Galícia amb els celtes, que s'assenten a Galícia cap al 650 aC a través de la vall del Sil. Els castres (el mot prové del llatí castra, 'campament') eren recintes fortificats de forma oval o circular, amb un o més murs concèntrics, amb fossada i situats dalt d'un turó. Tenien un tarannà defensiu, però eren estables, de caràcter domèstic i funerari. Suposaren les primeres mostres d'urbanització a Galícia.

Alguns d'aquests tenien barris i serveis col·lectius (Briteiros, Sanfins, etc.). Segons Abel Bouhier, m'hi havia un total de 2.000-2.500, i molt concentrats a Deza, Tabeirós, A Ulloa i A Mariña. També tenien agras, terres de cereals dividides en parcel·les obertes. També poden destacar-hi les citanías, ciutats amb cases de pedra de planta circular (com la del Monte de Santa Trega, a A Guarda). La població era força bel·licosa, agrupada en famílies cadascuna amb un camp de conreu i territori de pastura, i que adorava nombrosos déus, entre els quals destacaven el guerrer Mars-cosus i els lares vialis com Bandua, Nabia, etc.

La base era agrícola i ramadera, la cacera i el marisqueig: mill, blat, faves i pèsols conreats amb falç i aixada, i tenien molins. Explotaven també l'estany, el ferro, el plom i l'antimoni. S'hi ha trobat arracades, diademes, braçalets i torques.

L'organització social era gentilícia. El poble, anomenat callaeci o celtici, es dividia en nombrosos populis, subdividits en castella (que vivien en castres), i els principals d'aquests eren els rerios (a Bergantiños), caporos (a Compostel·la), grovios (a O Rosal), supertamaricos (als marges del Tambre), lemanos (a Monforte de Lemos), limicos (a A Limia), artabros (a Betanzos) i albiones (al nord de Lugo).

E806

La ruta europea E806 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees. Comença a Torres Novas (Portugal) i finalitza a Guarda (Portugal). Té una longitud de 317 km. Té una orientació de sud-oest a nord-est.

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Geogràficament, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. Està formada per 4 províncies: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra, que engloben un total de 53 comarques i 313 municipis. La seva capital és Santiago de Compostel·la i el municipi més poblat és Vigo.

L'himne de Galícia es referix a Galícia com a nació de Breogán; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galícia com a nacionalitat. Té una llengua pròpia, el gallec, d'origen comú amb el portuguès i que és cooficial a la comunitat juntament amb el castellà.

Guarda-si-venes

Guarda-si-venes és un poble agregat al municipi de Guissona, a la Segarra. Està situat a tramuntana, en direcció a Palou. La població és de 31 habitants (padró del 2007), i l'altitud és de 538 m.

És esmentat per primer cop el 1099 amb la consagració de l'església de Guissona. El nom sembla provenir de la frase expressiva «guarda si vénen», degut a la seva situació de torre de guaita a la plana de Guissona, evolucionant de Guardiasiveniunt, Guarda si veniunt, Guardasivenen, a Guarda si venes.L'església de Sant Miquel és d'estil romànic, amb un finestral a la façana d'estil gòtic. Té una talla de fusta del segle XII de la Mare de Déu dita de les Neus, si bé, sense les vestimentes artificioses, resulta que és la imatge de la Mare de Déu alletant el seu fill.La festa major de Guarda-si-venes se celebra el primer diumenge de maig.

La font principal d'ingressos és l'agricultura, amb la ramaderia com a suplement. Disposa d'una residència de turisme rural, cal Putxet, propietat de la família Pont des del 1833.

Guarda (Portugal)

Guarda és un municipi portuguès, situat al districte de Guarda, a la regió del Centre i a la subregió de Beira interior Norte. L'any 2006 tenia 44.264 habitants. Limita al nord-est amb Pinhel, a l'est amb Almeida, a sud-est amb Sabugal, al sud amb Belmonte i Covilhã, a l'oest amb Manteigas i Gouveia i al nord-oest amb Celorico da Beira.

Herois

Herois (Heroes en anglès) és una sèrie de ciència-ficció creada per Tim Kring que es va emetre a la cadena NBC dels EUA. Als Països Catalans s'emet a Canal 9 i al canal de pagament Syfy doblada a l'espanyol i a TV3 (des del dia 2 de maig de 2007) i a IB3 en català. Segueix la història de diversos individus normals que, de sobte, descobreixen que tenen habilitats especials (superpoders) com ara telepatia, vol i capacitat per a canviar el continu espai temps. Hauran d'aprendre a conviure amb els seus poders, a conèixer-los i a dominar-los. Aquests individus no només salvaran al món, sinó que el canviaran per a sempre.

Isabel de Villamartin Thomas

Isabel de Villamartín i Thomas, també coneguda com a Clemència Isaura (A Guarda, Pontevedra, 1837 - la Garriga, 1877), va ser una escriptora catalana.Nascuda a Galícia, es va traslladar a Catalunya, on va residir a Barcelona i Girona. Va desenvolupar la seua obra literària en català i va ser una de les principals compositores de mitjan segle XIX. Va guanyar la primera Flor Natural als Jocs Florals de 1859 amb Clemència Isaura.

Obres seues van ser incloses en els volums Los trobadors nous i Los trobadors moderns, dues antologies poètiques de la Renaixença. També va participar en el Calendari Català. Va publicar Pembé-haré. Oriental (1856) i La desposada de Déu (1862), en català, i Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872) en castellà.

Va morir a La Garriga el 2 d'octubre de 1877, als quaranta anys, a causa d'una apoplexia cerebral.

Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.

Miño

El Miño (o Minho en portuguès) és un riu del nord-oest de la península Ibèrica que circula per l'interior de Galícia i en els seus darrers quilòmetres fa de frontera entre Espanya i Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic.

És el riu més llarg de Galícia amb una longitud de 340 km i el més cabalós des que rep les aigües del riu Sil, el seu principal afluent.

O Baixo Miño

O Baixo Miño és una comarca de Galícia situada al sud de la província de Pontevedra.

O Rosal

O Rosal és un municipi de la província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Baixo Miño.

Té 44,13 km² amb 6595 habitants (2010) i densitat poblacional de 148,97 hab/km².

Refugi Lluís Estasen

El refugi Lluís Estasen és un refugi de muntanya dins el municipi de Saldes (Berguedà) a 1.675 m d'altitud i situat a la Jaça dels Prats a peu del Pedraforca.

El dia de la col·locació de la primera pedra d'un nou refugi situat a la Jaça del prat a la base de la cara nord del Pedraforca Lluís Estasen i Pla, que assistia a l'acte, va patir una embòlia que posà fi a la seva vida. Dos anys més tard s'inaugurà el refugi amb el nom d'aquest.

Entre els guardes del refugi cal destacar la figura de Joan Martí, alpinista amb experiència (ha escalat als Alps i l'Himàlaia) el qual porta més de 30 anys com a guarda del refugi, essent-ne el guarda des de 1975. En Joan és el guarda que porta més temps al capdavant d'un refugi a Espanya i és considerat una autèntica institució entre els guardes de refugi.

Salvador Ortiga Torres

Salvador Ortiga Torres (Barcelona, 1911 - A Guarda, 24 de març de 1939) fou un artista català. Va treballar com a pintor, dibuixant, així com a decorador, publicista, cartellista i dissenyador gràfic. El 1931 rebé la medalla de plata del concurs de paisatge Josep Masriera.

Selecció femenina de futbol d'Espanya

La selecció femenina de futbol d'Espanya representa Espanya a les competicions internacionals de futbol femení.

Va ser creada en 1983, encara que els seus orígens es remunten a 1971, quan va jugar el seu primer partit no oficial. El primer torneig per al qual es va classificar va ser l'Eurocopa 1997, i va arribar-ne a les semifinals.Després de setze anys sense classificar-se per a una fase final, hi va retornar a la Eurocopa 2013, on va arribar als quarts de final. Dos anys després va jugar per primera vegada el Mundial, al Canadà. Espanya va caure a la primera fase, i després del torneig Jorge Vilda va substituir Ignacio Quereda (seleccionador des de 1988). La selecció va aconseguir classificar-se de nou per jugar el Mundial de França de 2019, on va obtenir la seva primera victòria mundialista i va arribar a vuitens de final. L'equip va caure eliminat davant dels Estats Units, triple campió mundial.

Sexburga d'Ely

Sexburga d'Ely (morta en 699) fou una princesa anglosaxona, filla del rei Anna de l'Ànglia Oriental. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Descendent de la família dels wuffingas, era germana d'Eteldreda, Etelburga, Witburga i Jurmin; vers l'any 640 casà amb Eorcenberht, rei de Kent.

Va viure en companyia del seu espòs per espai de vint-i-quatre anys i en tingué dos fills, Egbert i Hlothhere, ambdós successivament reis de Kent, i dues filles, que es feren monges i arribaren a un grau tan alt de santedat, que l'Església els concedí l'honor dels altars: eren santa Earcongota, monja de Faremoutiers, i santa Ermenilda, qui, casada amb el rei Wulfhere de Mèrcia, a la seva mort es retirà al claustre i fou abadessa d'Ely.

Una vegada mort el seu espòs el 664, Sexburga fundà l'abadia de Minster, a l'illa de Sheppey, però al cap d'uns anys passà a Ely i es posà sota l'obediència de la seva germana Eteldreda, abadessa d'aquell convent. Al morir Eteldreda, probablement el 679, Sexburga en fou elegida successora.

Encara vivia Sexburga i desenvolupava el càrrec d'abadessa el 695, en què presidi el trasllat de les relíquies de la seva germana Eteldreda (ja canonitzada) a una capella que ella havia manat construir per a guarda d'aquestes, a Ely. També hi fou enterrada la mateixa Sexburga. La seva festa se celebra el 7 de juliol.

Vigo

Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra. És el municipi més poblat d'aquesta comunitat autònoma amb 292.986 habitants (2017), així com el catorzè d'Espanya, sent la ciutat més poblada sense rang de capital provincial. Situada a les Rías Baixas i capital de la comarca de Vigo, és coneguda com la "ciutat olívica".Vigo és un dels motors econòmics de Galícia, amb gran tradició industrial, turística i de serveis. Destaquen el sector automobilístic, les seves drassanes, el port i també el turisme, amb les seves platges i les illes Cíes, que pertanyen al municipi.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.