21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.

<< Juliol 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral
[4]
  • Església Catòlica:[5]
    • Sants al Martirologi romà (2011):
      • Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II);
      • Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300);
      • Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI);
      • Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618);
      • Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619);
      • Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900);
      • Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
      • Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
  • Sants:
    • Daniel, profeta
    • Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI aC);
    • Zòtic de Comana, màrtir (204);
    • Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272);
    • Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560);
    • Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670);
    • Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
  • Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt:
    • Stilla d'Abenberg, verge (1141).
  •  : Romanus Bange, prevere i venerable (1941).
Església Armènia
Església Copta
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
  • Se celebren els corresponents al 3 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià). Corresponen als sants del 8 de juliol del calendari julià.
  • Sants:
    • Epictes i Astió d'Halmiris, màrtirs (290);
    • Nicòstrat i Antíoc, tribuns màrtirs;
    • Procopi el Gran, màrtir (303);
    • Audas i Sabas, màrtirs;
    • Procopi d'Ustjug, foll en Crist (1303);
    • Teòfil de Macedònia, monjo (1548);
    • Demetri Basarbov de Bulgària (1685);
    • Procopi d'Usija (Vologda), foll en Crist (s. XVII);
    • Sinaxis dels sants de Dive'evo: Aleksanr, Marta, Elena; Anastasi de Constantinoble, màrtir (1748);
    • Aleksandr i Fiódor, preveres màrtirs (1918).
Església Ortodoxa Grega
  • Santa Teodòsia de Cesarea, mare de Procopi el Gran, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
  • Sants: Mirdat de Kartli, rei i màrtir (410) a l'.
Esglésies luteranes
  • Ezequiel, profeta (Lutheran Church Missouri Synode);
  • John Eliot, evangelitzador dels indis (1690) (Evangelische Kirche im Deutschland)[4]

Referències

  1. «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College.
  2. «30 anys del transbordador espacial Atlantis». Telenotícies, 08-07-2011. [Consulta: 21 juliol 2011].
  3. «El transbordador Atlantis s'acomiada per sempre de l'Estació Espacial». Diari de Girona, 20-07-2011 [Consulta: 21 juliol 2011].
  4. 4,0 4,1 «Kalender - 21. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  5. Santi, beati e testimoni.
Astronauta

Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra. El criteri per considerar a una persona astronauta és que hagi viatjat a una alçada superior a 80 o 100 km (segons els països). A principis de 2004, més de 430 persones de 32 països diferents havien exercit d'astronautes.

Papa Poncià

Sant Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma. El seu pontificat va iniciar-se el 21 de juliol del 230 i va finalitzar el 28 de setembre del 235 en fer-se efectiva la seva abdicació, convertint-se en el primer bisbe de Roma en abdicar. Reiniciada la persecució cristiana, va ser traslladat a Sardenya amb Hipòlit de Roma, on ambdós van morir màrtirs.

Saxònia-Anhalt

Saxònia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt [ˈsaːksn̩ anˈhalt]) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.

Siehe, ich will viel Fischer aussenden, BWV 88

Siehe, ich will viel Fischer aussenden, BWV 88 (Eus ací, que us enviaré molts pescadors), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al cinquè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 21 de juliol de 1726.

Sinàfrids

Els sinàfrids (Synaphridae) són una petita família d'aranyes araneomorfes. Fou descrita per primer cop per Jörg Wunderlich el 1986.

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma. Va néixer amb el nom de Francesco della Rovere. Fill de Leonardo della Rovere i Lucchina Monleone va ingressar molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals. Frare franciscà en la seva joventut l'any 1464 fou escollit susperior i posteriorment va ser consegrat cardenal.

Successor de Pau II, va ser escollit Papa el 9 d'agost de 1471. El seu pontificat va destacar per la construcció de la Capella Sixtina dins el Vaticà, el Pont Sixtí i la fundació del Cor Sixtí, sent així un gran mecenes amb les arts així com de les lletres.

Amb el suport de Ferran I de Nàpols va declarar la guerra a la República de Florència. La presa d'Òtranto pels otomans va causar pànic a Itàlia, i l'any següent, amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols, que a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.Va fixar la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març.

Va morir a Roma el 12 d'agost de 1484 i va ser sepultat a la Basílica de Sant Pere.

Tour de França de 1974

L'edició del Tour de França de 1974, 61a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 27 de juny i el 21 de juliol de 1974, amb un recorregut de 4.098 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, 4 d'elles amb dos sectors.

Hi van prendre part 130 ciclistes repartits en 13 equips de 10 corredors, dels quals 105 arribaren a París, destacant l'equip Molteni, que ho féu amb l'equip al complet.

Per primera vegada en la història del Tour la cursa disputarà una etapa a Anglaterra. La cursa també visitarà Catalunya, amb un final d'etapa a la Seu d'Urgell.

El vencedor final serà el belga Eddy Merckx, que d'aquesta manera aconseguirà el seu cinquè triomf, igualant Jacques Anquetil al capdavant del palmarès de la cursa.

Tour de França de 1985

L'edició del Tour de França de 1985, 72a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 28 de juny i el 21 de juliol de 1985, amb un recorregut de 4.109 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, una d'elles amb dos sectors. D'aquestes, 5 foren contrarellotges, una per equips i 4 individuals.

Hi van prendre part 18 equips de 10 corredors cadascun, finalitzant cinc d'ells complets.

Una lesió al genoll impedí al vigent campió, Laurent Fignon, prendre-hi part. Això va fer que Bernard Hinault fos el principal favorit per aconseguir el seu cinquè Tour. Hinault no defraudà i aconseguí el que seria el seu darrer Tour, tot igualant la marca assolida per Eddy Merckx i Jacques Anquetil. Aquesta és la darrera victòria francesa fins avui.

Hinault hagué de lluitar més contra les adversitats de les caigudes que no pas contra els seus rivals. Una caiguda en l'arribada a Saint-Étienne li provocà una fractura al nas que a punt estigué d'obligar-lo a abandonar la cursa. Finalment conquerí la victòria amb menys de dos minuts respecte al seu company d'equip l'estatunidenc Greg LeMond.

Greg LeMond, amb la seva victòria a la 21a etapa aconseguia la primera victòria estatunidenca al Tour de França, mentre que Stephen Roche aconseguia el primer podi irlandès. Un jove Miguel Indurain feia la seva primera aparició a la cursa, abandonant a la 4a etapa.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.