1916

Infotaula nombre1916
Tipus any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià 1916 (MCMXVI)
Islàmic 1334 – 1335
Xinès 4612 – 4613
Hebreu 5676 – 5677
Calendaris hindús 1971 – 1972 (Vikram Samvat)
1838 – 1839 (Shaka Samvat)
5017 – 5018 (Kali Yuga)
Persa 1294 – 1295
Armeni 1365
Rúnic 2166
Ab urbe condita 2669
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments (Eleccions - Esports)
Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
1913 1914 1915 - 1916 - 1917 1918 1919
Dècades
1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Premis Nobel

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1916 Modifica l'enllaç a Wikidata
1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

2002

2002 fon un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs. Queden 266 dies per a finalitzar l'any.

Confederació Sud-americana de Futbol

La Confederació Sud-Americana de Futbol, (Confederación Sudamericana de Fútbol/ Confederação Sulamericana de Futebol, CONMEBOL) és l'òrgan de govern del futbol a Sud-amèrica.

Fou fundada el 9 de juliol de 1916 per iniciativa de l'uruguaià Héctor Rivadavia Gómez, essent membres fundadors Argentina, Uruguai, el Brasil i Xile. Té la seu a la ciutat de Luque (Paraguai). Entre les principals competicions que organitza destaquen la Copa Libertadores de América, la Copa Sudamericana i la Copa Amèrica.

Cal destacar que, tot i estar ubicats a Sud-amèrica, Guyana, Surinam i la Guaiana Francesa estan afiliats a la CONCACAF i no a la CONMEBOL.

Eleccions generals espanyoles de 1916

Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Liberal, dirigides per García Prieto i Romanones. El Partit Conservador va restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven encara plegades pel Pacte de Sant Gervasi

Fou elegit president del Congrés el liberal demòcrata Miguel Villanueva i president del Senat Manuel García Prieto. El cap de govern fou el comte de Romanones, però el gener de 1917 va dimitir a causa d'enfrontaments amb l'exèrcit, que havia creat Juntes de Defensa. Alhora, es va trencar el Partit Liberal en ser expulsats del partit Manuel García Prieto i Santiago Alba Bonifaz. El govern de García Prieto, successor de Romanones, es trencà i l'11 de juny de 1917 Eduardo Dato va formar un nou govern amb conservadors, però tenia una majoria inestable, cosa que provocaria la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris. La vaga general de 1917, endemés, provocaria la dimissió de Dato el 3 de novembre de 1917. Es formà aleshores un govern de concentració nacional format per liberals, conservadors i la Lliga fins que es convocaren noves eleccions el 24 de febrer de 1918.

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

El seu imperi ha estat el tercer més llarg de la història d'Europa, després dels de Lluís XIV de França i de Joan II de Liechtenstein.

Imperi Austrohongarès

L'Imperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria. No existia una ciutadania única comuna a tot l'Imperi sinó que era en funció del Regne o Imperi al qual pertanyien. L'únic que compartien eren les finances, l'exèrcit i la política exterior. Per la resta, els dos estats actuaven formalment com a estats independents amb seu governamental a cadascuna de les seves respectives capitals, Viena i Budapest. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve. També era coneguda com la Monarquia Dual o Monarquia Imperial i Reial (en alemany: "Die im Reichsrat vertretenen Königreiche und Länder und die Länder der Heiligen Ungarischen Stephanskrone"; en hongarès: "A Birodalmi Tanácsban képviselt királyságok és országok és a Magyar Szent Korona országai").

El 1914 tenia una extensió de 675.936 km² essent el segon estat més extens d'Europa després de l'Imperi Rus. La població total el 1910 era lleugeramnet superior als 52.000.000 d'habitants i era el tercer estat més poblat del continent després de l'Imperi Rus i del II Reich alemany. La capital, Viena, va passar de 440.000 habitants l'any 1840 a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la Gran Guerra, i fou la quarta ciutat més gran d'Europa.

Àustria-Hongria va crear-se el 1867 arran d'un compromís entre la noblesa d'Hongria i l'emperador Francesc Josep I d'Àustria per tal de mantenir l'antic Imperi d'Àustria, establert el 1806, després de l'abolició del Sacre Imperi romanogermànic per part de Napoleó. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, i també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.

Els emperadors austrohongaresos foren:

Francesc Josep I d'Àustria (1848-1916)

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria (1916-1918)L'Imperi austrohongarès va desaparèixer arran de la seva derrota a la Primera Guerra mundial, i actualment està repartit entre els següents estats europeus: Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. Les regions del Trentino (Itàlia)-Alto Adige/Tirol del Sud formen part d'Itàlia); el Bànat repartit entre Sèrbia, Romania i Hongria; Transsilvània de Romania; la Galítsia de Polònia) i Rutènia i la part oriental de Galítsia (l'actual ciutat de Lvov, anomenada Lemberg en el temps per l'Imperi, a l'actual Ucraïna.

Jocs Olímpics d'estiu

Els Jocs Olímpics d'estiu són una competició internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comitè Olímpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions més prestigioses i amb més audiència arreu del món.

Els competidors hi participen representant el seu Comitè Olímpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que també hi prenen part diverses nacions sense estat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1920

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1920, oficialment Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Anvers (Bèlgica) entre el 20 d'abril i el 14 de setembre de 1920. Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents.

Macrúrids

La família dels macrúrids (Macrouridae) és composta per peixos marins actinopterigis de l'ordre dels gadiformes.

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder.

Temporada 1915-1916 del Liceu

La Temporada 1915-1916 del Liceu fou la primera regentada des del principi per Joan Mestres i Calvet, empresari que va tenir com a principal objectiu obrir l'activitat del teatre a les avantguardes artístiques de l'època i sortir de la rutina d'un repertori que s'estava quedant obsolet. Així, va fer entrar al repertori les òperes russes, franceses i d'autors catalans, així com l'estrena de les principals òperes de Mozart i d'òperes alemanyes en l'idioma original.Mestres Calvet inaugurava una etapa sòlida i continuada, que té el rècord de permanència amb 32 anys dirigint el teatre.

Temporada 1915-1916 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1915-1916 del RCD Espanyol.

Temporada 1916-1917 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1916-1917 del RCD Espanyol.

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est. És conegut per ser l'indret on es signà el Tractat de Verdun l'any 843 i en 1916 durant la primera guerra mundial va tenir lloc la Batalla de Verdun.

Volta a Llombardia 1916

La Volta a Llombardia 1916 fou la 12a edició de la Volta a Llombardia. Aquesta cursa ciclista organitzada per La Gazzetta dello Sport es va disputar el 5 de novembre de 1916 amb sortida a Milà i arribada a Torretta després d'un recorregut de 232 km.

La competició fou guanyada per l'italià Leopoldo Torricelli (Maino) per davant dels seus compatriotes Camillo Bertarelli (Ganna) i Alfredo Sivocci (Dei).

Gaetano Belloni, vencedor l'any anterior, és desqualificat després d'haver sigut segon a la línia de meta.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.