1868

Infotaula nombre1868
Tipus any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià 1868 (MDCCCLXVIII)
Islàmic 1285 – 1286
Xinès 4564 – 4565
Hebreu 5628 – 5629
Calendaris hindús 1923 – 1924 (Vikram Samvat)
1790 – 1791 (Shaka Samvat)
4969 – 4970 (Kali Yuga)
Persa 1246 – 1247
Armeni 1317
Rúnic 2118
Ab urbe condita 2621
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
1865 1866 1867 - 1868 - 1869 1870 1871
Dècades
1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països catalans
Resta del món
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1868 Modifica l'enllaç a Wikidata
Albert Günther

Albrecht Carl Ludwig Gotthilf Günther, o bé Albert Charles Lewis Gotthilf Gunther FRS (Esslingen, 3 d'octubre de 1830 - Kew, 1 de febrer de 1914) fou un zoòleg britànic, nat a Alemanya.

Nascut a Esslingen (Suàbia). Estudià teologia a Bonn i Berlín, posteriorment estudià Medicina a Tübingen.

El 1856 ingressà al Museu Britànic, on treballà en Ictiologia. Després de la mort de John Edward Gray, el 1875, fou nomenat director del departament de zoologia del Museu d'Història Natural de Londres, fins al 1895. A banda e treballar amb peixos en la col·lecció del museu també ho féu amb rèptils i amfibis.

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.

Atlanta

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868.

Ciprínids

Els ciprínids (Cyprinidae) són una família de peixos de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces i són criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari. Els ciprínids, en general, estan molt adaptats a l'aqüicultura, car són espècies molt resistents a la contaminació de les aigües o a la baixa concentració d'oxigen.

Dinastia borbònica

La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó. Els membres d'aquesta dinastia foren principalment reis de França (1589-1792, 1814-1830), del Regne de les Dues Sicílies (1735-1860) i del Ducat de Parma (1731-1860), entre altres títols que ostentaren. També van ser i encara ho és la casa regnant a Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~) i la del Gran Ducat de Luxemburg (des de 1964). Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és Felip VI d'Espanya.

Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona. Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 en l'article 91, els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials. Segons el projecte de Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya la Diputació de Barcelona serà substituïda pel:

*Consell de Vegueria de Barcelona (Àmbit metropolità de Barcelona).

*Consell de Vegueria de la Catalunya Central.

*Consell de Vegueria del Penedès.

La composició del seu ple es realitza a través d'una elecció indirecta, a partir dels resultats en les eleccions municipals de la província. Actualment Núria Marín Martínez és la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat.

La seu central de la Diputació és a Casa Serra, al 126 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, un edifici obra de Josep Puig i Cadafalch. A més, la Diputació disposa de diferents edificis per a diferents serveis com són el recinte de la Maternitat, l'espai Francesca Bonnemaison (on hi ha l'Escola de la Dona, el recinte Mundet, el Recinte Torribera, però actualment ha començat a fer modificacions per concentrar bona part dels seus serveis al recinte de l'Escola Industrial, un edifici que té més de cent anys.

Georges Bizet

Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès.

Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868. Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Va ser destronada en la Revolució de 1868.

Ministeri d'Ultramar

El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.

Ministeri de Marina d'Espanya

El Ministeri de Marina d'Espanya va ser el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.

Procedent del Despatx de Marina, que va modificar la seva denominació mitjançant el Reial decret de 20 de setembre de 1851, fou eliminat dues vegades; seria restaurat pel general Franco en finalitzar la Guerra Civil Espanyola en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939.

Va existir fins a 1977, any en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa, que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina, durant la Transició política, després de les primeres eleccions generals.

Pascual Madoz Ibáñez

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i ministre d'Hisenda (1855). Madoz va impulsar una desamortització, que va afectar els béns dels ajuntaments, i la construcció del ferrocarril, que volia millorar les comunicacions i articular el mercat (1854-1856).

El 1854 el Consell General de les Valls d'Andorra li va atorgar la nacionalitat andorrana com a obsequi per haver format part de la comitiva enviada a Madrid per ajudar en el conflicte de les fronteres.

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002. Va ser substuïda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. Es dividia en 100 cèntims, fracció que feia temps que no s'usava. El Principat d'Andorra també la utilitzava juntament amb el franc francès.

El Diccionario de Autoridades de 1737 defineix la pesseta com «la peça que val dos rals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona. És una veu modernament introduïda (en castellà).

El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laureà Figuerola, que era català, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària estatal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el sistema mètric decimal en el context de la Unió Monetària Llatina. La primera pesseta espanyola va ser encunyada el 1869.

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents d'aquesta moneda.

La pesseta s'abreujava pta., pts., ptas., ptes., i amb el símbol PTA. En el si de les entitats financeres va ser abreujada amb el codi ISO 4217 ESP, seguint la norma de posar primer dues inicials que corresponien a l'estat on s'usava la moneda i després una lletra que corresponia a la inicial del nom de la moneda. També es van fer servir els codis ESA o «compte A», a l'època quan el govern espanyol controlava els canvis, i ESB o «compte B», que eren les pessetes convertibles, procedents de dipòsits efectuats per persones no residents a Espanya.

A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000. Era controlat pel Banc d'Espanya (Banco de España) i emès per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre – Real Casa de la Moneda).

Phoenix (Arizona)

Phoenix - en O'odham: S-ki:kigk; en yavapai: Wathinka o Wakatehe; en apatxe occidental: Fiinigis; en navaho Hoozdoh; en mohave: Hachpa 'Anya Nyava - és la capital, la ciutat més gran, i la principal àrea metropolitana de l'estat estatunidenc d'Arizona. Població fundada el 1868, va ser reconeguda com a ciutat el 5 de febrer de 1881. És la principal ciutat de l'Àrea Metropolitana de Phoenix. Els indis navaho anomenen la ciutat Hoodzo que significa literalment "aquest lloc és calorós".

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país; a partir d'ella tingué lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873), i posteriorment en forma de república, la Primera República (1873-1874). No obstant això, ambdues fórmules acabaran fracassant.

Sexenni Democràtic

El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.

Temporada 1868-1869 del Liceu

El començament de la temporada 1868-1869 del Liceu va coincidir amb la Revolució de Setembre. A Barcelona la Revolució va tenir un eco molt fort, però el Liceu no es va veure gaire afectat perquè en aquell moment encara no era el símbol de cap classe social ni l'enemic de les faccions revolucionàries.El 29 de setembre es va proclamar a Barcelona la Revolució. Les multituds van entrar al Liceu, no per lluitar contra els industrials que l'havien alçat sinó per destrossar l'estàtua de la reina Isabel II, obra d'Andreu Aleu. Com que era molt dura, van decidir tornar l'endemà, li van lligar una corda al coll, la van fer caure escala avall, i la van arrossegar tota la Rambla per llençar-la al mar.Aquella temporada, el Liceu va deixar de dur el nom de la reina afegit al seu, i l'òpera escollida per estrenar-la com a símbol de la nova llibertat amb la caiguda de la monarquia, fou Guglielmo Tell, de Rossini. Les set representacions d'aquesta òpera van coincidir gairebé amb la mort del compositor que ja feia temps que s'havia retirat a París.El 4 d'octubre, al Saló dels Miralls, llavors anomenat Saló del Verger, es va celebrar un acte polític en el que es va prendre la decisió de proclamar una República Federal. La decisió va esdevenir paper mullat amb l'arribada del general Prim, totalment en contra de la idea republicana.

Universitat de Califòrnia a Berkeley

La Universitat de Califòrnia a Berkeley és una universitat pública situada a Berkeley (Califòrnia, Estats Units). És el campus més antic dels deu que componen la Universitat de Califòrnia i ocupa una extensió de 27 km², amb un campus central que ronda els 800.000 m².

La universitat va ser fundada el 1868 amb 10 professors i 40 estudiants. Ara té uns 37.000 estudiants i més de 1.500 professors i és considerada per U.S. News & World Report la millor universitat pública dels Estats Units.La Universitat de Califòrnia va ser la pionera en el desenvolupament de l'EAD (Encoded Archival Description o codi de descripció arxivística).

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.