1739

Infotaula nombre1739
Tipus any
Altres calendaris
Gregorià 1739 (MDCCXXXIX)
Islàmic 1152 – 1153
Xinès 4435 – 4436
Hebreu 5499 – 5500
Calendaris hindús 1794 – 1795 (Vikram Samvat)
1661 – 1662 (Shaka Samvat)
4840 – 4841 (Kali Yuga)
Persa 1117 – 1118
Armeni 1188
Rúnic 1989
Ab urbe condita 2492
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
1736 1737 1738 - 1739 - 1740 1741 1742
Dècades
1700 1710 1720 - 1730 - 1740 1750 1760
Segles
segle xvii - segle xviii - segle xix

Esdeveniments

Països catalans
Resta del món

Naixements

Necrològiques

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1739 Modifica l'enllaç a Wikidata
Concerti grossi, op. 6 (Händel)

Els Concerti grossi, Op. 6, o "Dotze grans concerts", HWV 319-330, són un conjunt de obres de Georg Friedrich Händel. D'acord amb l'estil característic del concerto grosso, estan escrites per a un concertino –format per un trio amb dos violins i un violoncel–, i un ripieno amb orquestra de corda a quatre veus i clavicèmbal de baix continu.

Foren publicades inicialment l'any 1739 per John Walsh a Londres mitjançant el sistema de subscripció. Posteriorment, en la segona edició de 1741, apareixen designats com a opus 6 de Händel. Els Concerti grossi, op. 3 foren agrupats en poc temps presses i tenen poc del què tradicionalment es considera un concerto grosso; en un recull una mica atapeït fet per John Walsh sense una implicació directa de Händel. En canvi, els concerts de la opus 6 formen un conjunt més homogeni i els va compondre Händel en l'espai d'un mes com a interludis per tocar durant les interpretacions d'oratoris i odes. Pel que fa a la seva forma, adopta la de la sonata da chiesa o de la sonata da camera de Corelli, en lloc de l'estructura de tres moviments practicada per Vivaldi i, posteriorment, per Bach.

Malgrat respectar un cert marc convencional, Händel mostra en aquest recull una gran varietat d'estils compositius: sonata en trio, ària d'òpera, obertura francesa, simfonia a la italiana, fuga, ària amb variacions o no, i danses de la suite clàssica. Conté, en gran part, material musical original constituint un dels millors (i últims) exemples de concerti grossi del barroc. D'aquest tipus de música de Händel, Charles Burney deia: "... recordo que HANDEL els va introduir sovint entre les parts del seu Oratoris, tant abans com després de la publicació. De fet, cap composició instrumental que mai he escoltat ... em va semblar més agraïda i agradable."

Giove in Argo

Giove in Argo (títol original en italià, en català Giove in Argo), Händel-Werke-Verzeichnis A14, és una òpera en tres actes composta per Georg Friedrich Händel sobre un llibret en italià d'Antonio Maria Lucchini . Es va estrenar l'1 de maig de 1739 al Her Majesty's Theatre.

Guerra de l'Orella de Jenkins

La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib. Pel volum dels mitjans emprats per ambdues parts, per l'enormitat de l'escenari geogràfic en el qual es produí, i per la magnitud dels plans estratègics d'Espanya i Anglaterra, la Guerra de l'Orella de Jenkins pot ésser considerada com una veritable guerra moderna.A partir de 1742 el conflicte es convertí en part de la Guerra de Successió Austríaca, la qual finalitzà en la zona americana amb la derrota anglesa i la tornada a l'statu quo previ a la guerra. L'acció més significativa de la guerra fou el Setge de Cartagena d'Índies de 1741, en el qual fou derrotada una flota britànica, formada per 186 naus i quasi 28.000 homes, per una guarnició espanyola composta per uns 3.500 homes i 6 navilis de línia.

Durant el conflicte, a causa de la gran superioritat numèrica i de mitjans d'Anglaterra respecte a Espanya, va esdevenir decisiva l'extraordinària eficàcia dels serveis d'intel·ligència espanyols, que aconseguiren d'infiltrar agents a la Cort londinenca i al Quarter General de l'Almirall Edward Vernon. El pla general anglès així com el projecte tàctic de la presa de Cartagena d'Índies foren coneguts per la cort espanyola i pels comandaments virregnals amb prou temps per reaccionar i avançar-se als britànics.El nom curiós que té, encunyat per Thomas Carlyle, fa referència a la captura per part d'un guardacostes espanyol d'un vaixell contrabandista comandat pel pirata anglès Robert Jenkins, el 1731. Segons el testimoni del mateix Jenkins, que va comparèixer a la Cambra dels Comuns del Regne Unit el 1738, com a part d'una campanya bel·licista per part de l'oposició parlamentària contra el Primer ministre del Regne Unit Robert Walpole, el capità espanyol, Julio León Fandiño, que va capturar la nau, li va tallar una orella dient-li (segons testimoni de l'anglès): «Vés i digues al teu rei que el mateix li faré, si com tu gosa fer el mateix». A la seva compareixença Jenkins va denunciar el cas amb l'orella a la mà, i Walpole es va veure obligat a contracor a declarar la guerra a Espanya el 23 d'octubre de 1739.

Hacı İvazzade Mehmed Paixà

Hacı İvazzade Mehmed Paşa (otomà: Iwad Mehmed Paixà) fou gran visir de l'Imperi Otomà, d'origen albanès, del 1739 al 1740. El seu nom Haci (otomà antic Hadjdji) vol dir Pelegrí (per haver fet la peregrinació a la Meca). Iwan era el servei a l'Estat.

Va exercir diversos càrrecs al servei de l'estat a Belgrad (1689) i Jedda (1696, aquí va fer la peregrinació) i després va tornar a Istanbul. Hekimoğlu Ali Pasha el va ascendir el 1732 i el 1735 va arribar al rang de visir i per unes setmanes fou caimacan a Istanbul i després sandjakbegi de Nigbolu i de Vidin, on va enfrontar atacs austríacs i va tenir cert èxit en rebutjar-los ocupant algunes fortaleses: Hirsova, Fethülislam (a Sèrbia, moderna Kladovo), Semendire (a Sèrbia, moderna Smederevo), Mehadiye (a Romania, moderna Mehadia) i Yeñi Palanka.

Era comandant en aquest front quan fou nomenat gran visir (23 de març de 1739) en substitució de Yeğen Mehmed Pasha, del que va seguir les línies mestres, combinant contactes diplomàtics amb intents de recuperar Belgrad. Va aconseguir una gran victòria a la batalla de Belgrad contra l'imperial Oliver Wallis (que tenia 56.000 homes més la cavalleria lleugera, artilleria i irregulars), batalla que es va lliurar a Grocka (otomà Hisardjik), prop de Belgrad, el 22 de juliol de 1739, obligant a retirar-se a Wallis després de perdre tres mil homes i set mil de ferits, cosa que li va permetre assetjar Belgrad el 26 de juliol. Les negociacions van portar a la pau de Belgrad (1 a 18 de setembre de 1739).

Uns disturbis a Istanbul el juny de 1740 foren aprofitats per Beshir Agha i la Walida Sultan (la Reina Mare) per fer revocar a Ivaz el dia 23 de juny. Fou enviat com a governador de Jedda i després de la Canea (Hanya). En tres anys va passar pels governa de Salònica, Hercegovina (Herzek), Bòsnia, Negropont (Eghriboz) i altre cop a Creta. El seu darrer destí fou Lepant (Aynabakht) on va morir el juliol de 1743.

Israel in Egypt

Israel in Egypt (Israel a Egipte, HWV 54) és un oratori bíblic del compositor Georg Friedrich Händel. Molts historiadors creuen que el llibret va ser recopilat per Charles Jennens, col·laborador de Händel. Va ser compost completament a partir de passatges seleccionats de La Bíblia, principalment de l' "Èxode" i del "Llibre dels Salms".

L'obra va ser estrenada a Londres, en el King's Theatre de Haymarket el 4 d'abril de 1739. Händel el va començar poc després de la cancel·lació de la temporada d'òpera a causa de la manca de subscriptors. L'oratori no va ser ben rebut pel públic, encara que va ser elogiat pel Daily Post, i la segona representació va ser escurçada. Actualment, la part coral principal es va augmentar amb àries italianes.

Ode for St. Cecilia's Day

Ode for St. Cecilia's Day (HWV 76) (en català, Oda per al dia de santa Cecília) és una cantata composta per Georg Friedrich Händel el 1739. El títol de la cantata fa referència a Santa Cecília, patrona dels músics. L'estrena fou el 22 de novembre de 1739 al Theatre in Lincoln's Inn Fields de Londres. Händel es basa en un poema que el poeta anglès John Dryden va escriure el 1687. El tema principal del text és la teoria pitagòrica d'harmonia mundi, és a dir, la música és una força central en la creació de la Terra.

Ebenezer Prout ha analitzat diverses aspectes de la instrumentació de Händel, i Edmund Bowles ha escrit sobre l'ús de les timbales en aquesta obra.

Reial Acadèmia Sueca de Ciències

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències (en suec Kungliga Vetenskapsakademien), la va fundar el 1739 el rei Frederic I de Suècia i és una de les Acadèmies Reials de Suècia. L'Acadèmia és una organització independent, les actuacions de la qual estan encaminades a promoure les ciències, especialment les ciències naturals i les matemàtiques. Els comitès de l'Acadèmia també actuen com a tribunal de selecció per al Premi Nobel en Física, Química i el de Ciències Econòmiques.

Resolució 1739 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1739 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 10 de gener de 2007. Després de recordar resolucions anteriors sobre la situació a Costa d'Ivori, el Consell va ampliar el mandat de l'Operació de les Nacions Unides a Costa d'Ivori (UNOCI) i les tropes de suport franceses fins al 30 de juny de 2007.

Ur

Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham. Actualment és a l'Iraq.

La ciutat apareix poc després del 3000 aC i, cap al 2650 aC, la governa Akalamdug, que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kix i s'havia apoderat d'Uruk. Més tard, hi aparegué una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta.

Cap al 2350 aC, devia caure sota la influència d'Umma i, cap al 2335 aC, en mans de Sargon I d'Akkad. En morir Sargon, es va revoltar com altres ciutats el 2284 aC, sense èxit. Cap a la darreria de segle ja s'havia independitzat, però el 2164 aC va haver de sotmetre's a Lagash.

Cap al 2116 aC, va ser ocupada per Utukhengal d'Uruk. El general Urnamu, governador d'Ur per compte d'Uruk, s'independitzà el 2111 aC i ocupà Uruk i Lagash. El seu fill Shulgi es va aliar amb el regne de Marakshi (o Warakshe) i va fer expedicions cap als anomenats regnes bàrbars de l'est (Urbillum, Lullu, Kakakhar, Qutum, Simurrum i Simash).

El 2025 aC, Eshunna es va revoltar i es va fer independent. Larsa va seguir el mateix camí. L'any següent fou l'Elam (Awan i potser algun altre regne), i el 2023 aC va ser Lagash; el 2022 aC, es va revoltar Umma i a l'any següent Nippur. El 2020 aC, es van fer independents Der i Assur. Durant els anys següents, les possessions d'Ur anaren minvant i el seu poder s'esvaí. El 2003 aC, els elamites dirigits pel rei de Simash van ocupar Ur. Ibisin va ser fet presoner i portat a Elam.

El 1998 aC, la ciutat va passar a mans d'Isin. El 1925 aC, va ser conquerida per Larsa i encara que Isin la va reconquerir breument el 1895 aC, Larsa la va recuperar i la va mantenir fins al 1762 aC, que va passar a Babilònia. El 1745 aC, Rimsin (Rimsin II de Larsa) va dominar Ur per uns anys, però el 1739 aC Babilònia la va sotmetre altre cop.

Meskalamdeg cap al 2650 aC

Akalamdeg cap al 2650 aC

Puabi cap al 2600 aC

altres reis no coneguts

Mesanepeda cap al 2475 aC

Aannipada cap al 2460 aC

Meskiangnuna cap al 2450 aC

Eludu cap al 2450 aC

Balulu cap al 2425 aC

Annanne

Meskiag-Nanna

a Umma cap al 2350 aC

a Akkad cap al 2338 aC

Kaku cap al 2284 aC

altres desconeguts

independent cap al 2220 aC

reis desconeguts

Elili cap al 2150 aC

a Lagash cap al 2164 aC

a Uruk cap al 2116 aC

independent 2111 aC

Urnamu 2111 aC-2094 aC

Shulgi (fill) 2094 aC-2046 aC

Amarsuena (Amarsin) 2046 aC-2037 aC

Shusin 2037 aC-2028 aC

Ibisin (Ibbisin) 2028 aC-2003 aC

a Elam 2003-1998 aC

a Isin 1998-1925 aC

a Larsa 1925-1895 aC

a Isin 1895-1894 aC

a Larsa 1894-1762 aC

a Babilònia 1762-1745 aC

Rimsin (Rim-Sin II de Larsa) 1745-1739 aC

a Babilònia 1739 aC

Yeğen Mehmet Paixà

Gümbükçu Yeğen Mehmed Paşa (+1745) fou gran visir otomà de 1737 a 1739. El seu nom vol dir "nebot", i li fou donat perquè era fill de la germana d'un alt dignatari (el defterdar Kel Yusuf Efendi).

Va néixer a Antalya. Va fer carrera a l'administració exercint nombrosos càrrecs i va arribar al rang de visir el 1737 i el 16 o 19 de desembre va ser designat caimacan i dies després va substituir Muhsinzade Abdullah Pasha com a gran visir. Va iniciar els preparatius de la guerra contra Rússia i va demanar a França fer de mediadora. Com a serdar (comandant en cap) va deixar Istanbul el 5 d'abril de 1738 cap a Ada Kale, a través d'Edirne i Nish. Després de durs combats en aquesta regió va conquerir Mehadiye, Ada Kale i Semendire (13 d'agost de 1738) retornant a Istanbul al final de la campanya, començant a preparar la recuperació de Belgrad, aconsellat pel khan de Crimea. però el sultà Mahmut I va destituir al gran visir per consell de l'influent favorit Beshir Agha, el 23 de març de 1739 abans de l'inici de les operacions, i fou enviat en exili a Quios (Sakiz) durant uns 16 mesos.

Llavors fou nomenat governador militar de Candia i després de Negroponte (Eghriboz) i de Bòsnia. El 1744 va rebre el nomenament de sandjakbegi d'Aydin i el mateix any (al final) nomenat beglerbegi d'Anadolu i comandant en cap, i com a tal va anar a Kars i al front persa amb un exèrcit important; mercès a l'activitat del khan de Crimea, Selim II Giray (1743-1748) i els seus tàtars, els otomans van atacar les fortificacions perses a la zona d'Erevan el 10 d'agost de 1745; al cap d'una setmana de combats Yeğen Mehmed Pasha es va posar malalt i va quedar incapacitat i sense comandament els combats van cessar; dos o tres dies després (19 d'agost de 1745) va morir. Fou enterrat a Kars.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.