15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 138 dies per finalitzar l'any.

<< Agost 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[3]

Església Catòlica[4]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Estrató, Felip i Eutiquià de Nicomèdia, màrtirs (s. I); Tarsici de Roma, màrtir (s. III); Simplicià de Milà, bisbe (401); Alipi de Tagaste, bisbe (430); Altfrid de Hildesheim, bisbe (874); Jacint de Cracòvia, dominic màrtir (1257); Estanislau Kostka, confessor (1568).
    • Beats: Aimone Taparelli, dominic (1495); Giuliana Puricelli, cofundadora de l'Orde de les Eremites Ambrosianes (1501); Isidor Bakanja, màrtir (1909); Luis Batiz Sáinz, Manuel Morales, Salvador Lara Puente, David Roldán Lara, màrtirs (1926); Carmelo Sastre Sastre, Domingo Hurtado Soler, preveres màrtirs (1936); Jaume Bonet i Nadal, prevere i màrtir (1936); Josep Maria Peris Polo, prevere màrtir (1936); Lluís Masferrer i Vila, prevere i companys màrtirs: José María Blasco Juan, Alfons Sorribes i Teixidó, Josep Maria Badia i Mateu, Josep Figuero Beitrán, Eduard Ripoll Diego, Francesc Maria Roura i Farro, Jesús Agustín Viela Ezcurdia, José María Amorós Hernández, Joan Baixeras i Berenguer, Rafael Briega Morales, Lluís Escalé Binefa, Raimon Illa Salvia, Lluís Liado Teixidor, Miquel Masip González, Faustino Pérez Garcia, Sebastián Riera Coromina, Josep Maria Ros Florensa, Francesc Castán Messeguer, Manuel Martinez Jarauta, màrtirs (1936); Claudio Granzotto, franciscà (1947).
  • Sants no presents al Martirologi: Jocunda de Roma, màrtir; Napoleó d'Alexandria, sant llegendari; Baltram de Lure, abat (960); Arduí de Rímini, eremita (1009).
  • Beats no presents al Martirologi: Rupert d'Ottobeuren, abat (1145); Bartomeu de Podio, dominic (1333); Alberto da Sarteano, dominic (1450).
  • Venerables: Mechtilda de Magdeburg, mística (1282 o 1292); Limbania de Gènova, monja (1294); Bernhard Wensch, prevere (1942).
  • Venerats a l'Orde de la Cartoixa: beat Lluís Telm, monjo d'Escaladei (1598).
  • Venerats a l'Orde de la Mercè: beates Elisabet i Maria del Paradís d'Argamasilla; Fernando de Pazos, màrtir; Juan de Sevilla, cardenal (1556).

Església Copta

  • 9 Mesori: Ori de Xatanuf, màrtir a Alexandria.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 28 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 2 d'agost del calendari julià.

  • Sant Nicodem, Gamaliel i Abibas (s. I);
  • Papa Esteve I (257);
  • Friard de Vindumitta (573);
  • Basili de Kubensk (1472);
  • Marc de Belavinsk (1492);
  • Basili de Moscou, foll per Crist (1552/1557);
  • Teodor dels Dardanels, màrtir (1690);
  • Plató, monjo màrtir (1937);
  • translació de les relíquies de sant Esteve màrtir;
  • consagració de l'església de Sant Joan el Teòleg a Constantinoble.
Església Ortodoxa Grega
  • Màxim, Dada i Quintilià de Dorostulum (286);
  • Focas, màrtir.

Esglésies luteranes

Esglésies anglicanes

Notes

  1. Ventura, Agusti; Peris i Joan, A. Tres documents sobre la fira de Xàtiva, 1985.
  2. Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001.
  3. «Kalender - 15. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  4. Santi, beati e testimoni.
.ax

.ax és el domini territorial de primer nivell (ccTLD) de les illes Åland. Fou introduït el 2006 en substitució del domini .aland.fi. Està administrat pel govern de les Illes Åland (Ålands landskapsregering).

El 17 de febrer de 2006 el parlament finlandès va aprovar la modificació de les lleis reguladores dels noms de domini finlandesos per incloure el domini de primer nivell .ax. Durant un cert temps, els dos dominis coexistiran però no s'acceptaran nous registres al domini .aland.fi per anar deixant pas al .ax. El domini accepta registres de residents o empreses assentades a les illes.

El 15 d'agost del mateix any el domini va ser activat definitivament.

1999

1999 (MCMXCIX) fon un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Assumpció de Maria

Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Aquest trasllat és dit Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII l'1 de novembre de 1950.L'Església Catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de Déu en Orient des del segle VI i en Roma des del segle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost.

Campionat del món de ciclisme en pista de 1933

El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1933 es va celebrar a París (França) de l'11 al 15 d'agost de 1933.

Les competicions es van realitzar al Parc dels Prínceps de París. En total es va competir en 3 disciplines, 2 de professionals i 1 d'amateurs.

Campionat del món de ciclisme en pista de 1957

El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1957 es va celebrar a Rocourt (Bèlgica) del 10 al 15 d'agost de 1957. Les competicions es van realitzar al Stade Vélodrome de Rocourt a Lieja. En total es va competir en 5 disciplines, 3 de professionals i 2 d'amateurs.

Ciudad Real

Ciudad Real és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a Castella-la Manxa.

A la localitat hi viuen 69.063 habitants (2005), a 628 metres sobre el nivell de la mar. El seu terme municipal té una extensió de 285 km², on es troben 4 nuclis de població principals: Ciudad Real, Las Casas, Valverde i La Poblachuela. Es troba a uns 200 km al sud de Madrid, ciutat amb què té una bona connexió ferroviària mitjançant l'AVE.

Fou fundada per Alfons X de Castella amb el nom de Villa Real a l'emplaçament anomenat Pozo Seco de Don Gil, on es conserven vestigis històrics.

Al seu terme municipal, a pocs quilòmetres de la ciutat, es troba el turó d'Alarcos, d'important valor arqueològic per la seva ermita i el castell medievals, i escenari de la batalla del mateix nom, on les tropes cristianes foren derrotades pels almohades.

La seva economia es basa en els serveis, la caça i alguna indústria relacionada amb la ramaderia i el vi. La seva gastronomia principal és el pisto manchego (una mena de samfaina), la caldereta, el tiznao, l'asadillo, les flores, la bizcochá i l'arrope. Les seves festes majors són els dies 31 de juliol, la Pandorga, i el 15 d'agost, diada de la Virgen del Prado, patrona de la ciutat.

La Revista Blanca

La Revista Blanca fou una publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 al 15 d'agost de 1936. Es van inspirar en el model francès de La Revue blanche.En la primera etapa, tot i la significació anarquista dels seus fundadors, aconseguí la col·laboració de gran nombre d'intel·lectuals d'ideologia diversa, com Leopoldo Alas Clarín, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nakens, Fernando Giner de los Ríos, Jaume Brossa i Roger, Pere Coromines i altres. Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Fernando Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla i Teresa Claramunt Creus. Va facilitar l'aproximació dels intel·lectuals a l'anarquisme, però poc al món obrer. La revista arribà a tenir una tirada de 8 000 exemplars, i aquest èxit permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca (1899-1902), aviat transformat en Tierra y Libertad, amb un caràcter més combatiu i menys doctrinal, especialment abocat a campanyes per a la reorganització de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1900-1901) o per la revisió de les actuacions judicials pels fets de Jerez de la Frontera del 1892 o de La Mano Negra de 1882-1883. La revista desaparegué el 1905.Els dos fundadors tornaren a editar la revista a Barcelona l'u de juny del 1923, i s'hi definí un anarquisme pur i filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, defensà la FAI però sense identificar-s'hi del tot. Entre els col·laboradors més regulars figuraren Max Nettlau (amb recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional), Adrià del Valle i Costa, Charles Malato (des de París), Diego Abad de Santillán (des de Berlín), Jean Grave, Rudolf Rocker, Sébastien Faure, Luigi Fabbri, Camillo Berneri i altres. Cap a la fi de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s'incorporà a la redacció Germinal Esgleas Jaume, que s'encarregà sobretot dels temes sindicals.

Des del 1924 es publicaren unes pàgines com a Suplemento de la Revista Blanca, pretensió de periòdic de combat i polèmica amb els sindicalistes de la CNT i en el qual escriviren, a part Urales i Esgleas, Casimir Pla, Joan Gallego i Crespo, Ventura Márquez Sicilia, Jaume Aragó, Joan Ferrer, Valentí Obach, Felipe Aláiz de Pablo i altres. Aquest suplement fou substituït el 1931 per El Luchador. D'altra banda, al voltant de la revista sorgí una valuosa tasca editorial, amb col·leccions literàries de molt èxit popular, com La Novela Ideal o La Novela Libre.

Lobe den Herrn, meine Seele, BWV 69a

Lobe den Herrn, meine Seele, BWV 69a (Beneeix ànima meva el Senyor), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dotzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 15 d'agost de 1723.

Selecció de futbol de l'Uruguai

La selecció de futbol de l'Uruguai (en castellà i oficialment, Selección Uruguaya de Fútbol o Selección de fútbol de Uruguay) representa l'Uruguai en les competicions internacionals de futbol. És controlada per l'Associació Uruguaiana de Futbol. L'entrenador actual és Óscar Washington Tabárez. La selecció és popularment coneguda com La Celeste (La Blau Cel).

Segons el rànquing de la classificació mundial de la FIFA, actualitzat el 6 de juny de 2012, la selecció uruguaiana és la segona millor del món, superada només per Espanya.Uruguai és l'actual campió sud-americà, després de guanyar la Copa Amèrica de futbol 2011. En concret, la selecció uruguaiana guanyà la copa 15 cops, seguits per l'Argentina, amb 14, i pel Brasil, amb 8. L'equip també guanyà la Copa del Món de Futbol dos cops, incloent-hi la de 1930 com a amfitrions, derrotant l'Argentina 4–2 a la final. Aconseguí el seu segon títol el 1950, derrotant el Brasil, amfitriona i favorita, per 2–1 a la final. La selecció de l'Uruguai també té dues medalles d'or olímpic: 1924 i 1928.

El rendiment de l'Uruguai es veu amplificat pel fet que és un país petit geogràficament i poblacionalment, amb 3,5 milions d'habitants. L'Uruguai és de lluny el país més petit en haver guanyat la Copa del Món de Futbol. La segona selecció més petita poblacionalment en aconseguir aquest resultat és l'Argentina, amb una població de poc més de 40 milions de persones. Uruguai és també la nació més petita en haver guanyat una medalla a la Copa del Món; només sis nacions amb una població actualment més petita que la de l'Uruguai han participat alguna vegada en una Copa del Món: Irlanda del Nord (3 cops), Eslovènia (dos), Gal·les, Kuwait, Jamaica i Trinitat i Tobago. L'Uruguai també és el país més petit en haver aconseguit guanyar dues medalles olímpiques d'or en un esport d'equip.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.