14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

<< Juliol 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[2]

Església Catòlica[3]

  • Sants i beats al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
  • Sants no inclosos al Martirologi: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
  • Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
  • Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
  • Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)

Església Copta (segons el calendari gregorià)

Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)

  • 7 Hamle (1 de juliol del calendari julià): Visita de la Trinitat a Abraham.

Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 27 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants de l'1 de juliol del calendari julià.

  • Sants: Potit de Nàpols, màrtir (s. II); Cosme i Damià, màrtirs (282); 2000 màrtirs; Nerses, arquebisbe; Gal de Clarmont, bisbe (551); Pere Patrici, monjo de Constantinoble (854); Pere el Just i Lleó el Just; translació de les relíquies de Joan de Rila (946); Leonci de Rădăuţi (s. XV); Angelina de Sèrbia, princesa (s. XVI); Nicodem de l'Athos, monjo (1809); Arkadij, prevere màrtir (1918); Alexei, diaca màrtir (1942)
Església Ortodoxa Grega
  • 25 Màrtirs de Nicomèdia; Maurici, màrtir; Basili de Strom (s. X); Constantí el Taumaturg, màrtir a Xipre; Lleó l'Eremita.

Església Evangèlica d'Alemanya

  • Karoline Utriainen, laica (1929).

Esglésies anglicanes

  • John Keble, prevere i poeta (1866)

Referències

  1. «La central nuclear José Cabrera». A: Economic integration of nuclear power stations in electric power systems (en castellà). Agència Internacional de l'Energia Atòmica, 1971, p.281.
  2. «Kalender - 14. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  3. Santi, beati e testimoni.
1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Barmherziges Herze der ewigen Liebe, BWV 185

Barmherziges Herze der ewigen Liebe, BWV 185 (Cor misericordiós de l’amor etern), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de la Trinitat, estrenada a Weimar el 14 de juliol de 1715.

Buenaventura Durruti

José Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nascut a Lleó, va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic ajustador, i va treballar al sector ferroviari.

Campionat del món de ciclisme en pista de 1901

El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1901 es va celebrar a Berlín (Imperi Alemany) del 7 al 14 de juliol de 1901.

Les competicions es van realitzar al Velòdrom Friedenau de Berlín. En total es va competir en 4 disciplines, 2 de professionals i 2 d'amateurs.

Govern de Catalunya 2016-2017

El Govern de Catalunya 2016-2017 va ser presidit per Carles Puigdemont i tenia com a objectiu principal l'organització d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Succeeix a l'anterior govern 2012-2016. Va ser destituït en conjunt per part del Govern espanyol després de l'aprovació de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola pel Senat. Aquest article fou aplicat després d'aprovar-se la Declaració d'Independència de Catalunya per part del Parlament de Catalunya.

Jose Francisco García Boscà

Jose Francisco García Boscà (Alcàntera de Xúquer, 14 de juliol de 1970), més conegut com a Moro, és un pilotari valencià, mitger en la modalitat de raspall. Jugador veterà, va participar en competicions professionals fins als 45 anys, arribant a la final de la XXIII Lliga Professional de Raspall, la seua última competició.

Penedès

El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

El Penedès fou conquerit per Ramon Borrell, que l'incorpora al Comtat de Barcelona en 1012. El 1304 Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès, i amb diversos canvis al llarg del temps, la comarca natural, en la divisió comarcal de 1936, quedà subdividida en les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (també anomenat Penedès Marítim o Marina del Penedès). Històricament el Penedès estava integrat en la vegueria de Vilafranca del Penedès que incloïa a més la sotsvegueria d'Igualada, que amb la divisió comarcal correspon a l'actual comarca de l'Anoia.

Tour de França de 1965

El Tour de França 1965 es va celebrar entre el 22 de juny i el 14 de juliol, sortint per primera vegada des d'Alemanya. 13 equips de 10 ciclistes cadascun prengueren la sortida de Colònia i sols un d'ells arribà sencer a París.

El clar dominador de la cursa fou l'italià Felice Gimondi, que a més d'aconseguir el mallot groc guanyà tres etapes.

Aquesta edició del Tour de França va visitar Catalunya, amb un final d'etapa a Barcelona, guanyada pel barceloní José Pérez Francés després d'una llarga escapada.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.