12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.

<< Juliol 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[1]

Església Catòlica[2]

  • Sants i beats al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (s. IV); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
    • Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
  • Sants que no figuren al Martirologi: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (s. IV); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (s. XIII); translació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
  • Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
  • Venerables Maria Teresa Kie­rocińska, monja (1946).

Església Ortodoxa Armènia (segons el calendari gregorià)

Església Copta

Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 25 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 29 de juny del calendari julià.

  • Sants: Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Maria, mare de Joan Marc, parent de Bernabé apòstol; Gregori d'Iraklia, metropolita; Pere de Rostov, príncep tàtar (1290); Andreu de Neu-Divejeno, arquebisbe; Nicandre de Pskov, monjo (1581)-

Esglésies luteranes

Notes

  1. «Kalender - 12. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  2. Santi, beati e testimoni.
1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

1959

1959 (MCMLIX) fon un any començat en dijous.

1997

1997 (MCMXCVII) fon un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Antonín Rükl

Antonín Rükl (22 de setembre de 1932, Čáslav, Txecoslovàquia – 11/12 de juliol de 2016, Praga, República Txeca)fou un divulgador txec de l'astronomia i selenògraf.

Com a estudiant, es va interessar de ben jove per l'astronomia. El 1956 es va graduar a la Universitat Tècnica de Praga i es va convertir en membre del departament astronòmic de l'Institut de Geodèsia de Praga .

A partir de 1960 va treballar al planetari de Praga; es va convertir en cap adjunt i després cap de la institució. També es va convertir en president de la secció planetària de la Unió Astronòmica Txecoslovaca. Des de 1996 fins a la seva jubilació el 1999, va ser vicepresident de la International Directors Planetarium Conference.

Rükl va ser l'autor de diversos llibres astronòmics. Va adquirir grans habilitats en cartografia i especialment en selenografia. La seva obra més famosa és l'Atlas of the Moon ("Atles de la Lluna"), profusament il·lustrat amb imatges procedents de les sondes espacials.Rükl va estar casat i i fou pare de dos fills.

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813). Fou creada per Napoleó Bonaparte després de vèncer Francesc I d'Àustria i Alexandre I de Rússia a la batalla d'Austerlitz. El Tractat de Pressburg en va permetre la creació i en va fixar la capital a Frankfurt. Els membres d'aquesta confederació eren prínceps germànics (fürsten) amb una representació simbòlica heretada del Sacre Imperi Romà. Però el poder autèntic quedà en mans de Napoleó, que exercia la funció de protector i cada un dels estats tan sols tenia la consideració d'estat client. El presidents foren Karl Von Dalberg, durant el període de 1806 a 1813, i Eugène de Beauharnais, durant l'últim període de 1813.

Més endavant als 16 estats inicials s'hi afegiren 23 estats més. La Confederació va acabar governant a més de 15 milions de ciutadans, fet que representava un gran coixí de protecció i un avantatge estratègic per al costat occidental de l'Imperi Francès.

Consell de Ministres d'Espanya (III Legislatura)

Consell de Ministres d'Espanya des del 26 de juliol de 1986 fins al 7 de desembre de 1989.

President del GovernFelipe González MárquezMinistres

Vicepresident del GovernAlfonso Guerra GonzálezMinistre d'Afers exteriorsFrancisco Fernández OrdóñezMinistre de JustíciaFernando Ledesma Bartret fins al 12 de juliol de 1988

Enrique Múgica Herzog des del 12 de juliol de 1988Ministre de DefensaNarcís Serra i SerraMinistre d'Economia i HisendaCarlos Solchaga CatalánMinistre de l'InteriorJosé Barrionuevo Peña fins al 12 de juliol de 1988

José Luis Corcuera Cuesta des del 12 de juliol de 1988Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme Javier Saenz de CosculluelaMinistre d'Educació i CiènciaJosé María Maravall Herrero fins al 12 de juliol de 1988

Javier Solana Madariaga des del 12 de juliol de 1988Ministre de Treball i Seguretat SocialManuel Chaves GonzálezMinistre d'Indústria i EnergiaLuis Carlos Croissier Batista fins al 12 de juliol de 1988

José Claudio Aranzadi Martínez des del 12 de juliol de 1988Ministre d'Agricultura, Pesca i AlimentacióCarlos Romero HerreraMinistre per a les Administracions PúbliquesJoaquín Almunia AmannMinistre de Transport, Turisme i ComunicacionsAbel Ramón Caballero Álvarez fins al 12 de juliol de 1988

José Barrionuevo Peña des del 12 de juliol de 1988.Ministre de CulturaJavier Solana Madariaga fins al 12 de juliol de 1988

Jorge Semprún Maura des del 12 de juliol de 1988.Ministre de Sanitat i ConsumJulián García VargasMinistre de Relacions amb les CortsVirgilio Zapatero GómezMinistra d'Assumptes SocialsMatilde Fernández SanzMinistra Portaveu del GovernRosa Conde Gutiérrez del Álamo des del 12 de juliol de 1988

Copa del Món de Futbol de 1998

La XVI Copa del Món es disputà a França, entre el 10 de juny i el 12 de juliol de 1998. França va ser el tercer país en organitzar la Copa del Món de Futbol per segona vegada (després de Mèxic i Itàlia), 60 anys després del mundial organitzat en 1938. Per primera vegada en la fase final de la Copa del Món participaren 32 seleccions nacionals dividides, en una primera ronda, en 8 grups classificant-se les dues primeres de cada grup a vuitens de final i a un sistema d'eliminació directa.

La selecció de França es proclamà campiona per primera vegada en derrotar en la final del torneig, disputada al nou Stade de France (Saint-Denis), la selecció del Brasil per 3-0 amb una brillant participació de Zinedine Zidane. La sorpresa del torneig va ser el combinat de Croàcia que en la seva primera participació després de la independència del país de Iugoslàvia, aconseguí el tercer lloc.

La mascota del torneig era Footix, un gall blau, símbol del país amfitrió.

Mein Herze schwimmt im Blut, BWV 199

Meine Herze schwimmt im Blut, BWV 199 (El meu cor es nega dins la sang), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, per a l’onzè diumenge després de la Trinitat estrenada a Weimar el 12 de juliol de 1714.

Pablo Carreño Busta

Pablo Carreño Busta (Gijón, 12 de juliol de 1991) és un tennista professional espanyol.

Actualment es troba en el núm. 21 de la classificació individual, el qual correspon amb la seva millor posició. Quant a dobles, va abastar el lloc núm. 52 el 29 de febrer de 2016.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.