11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.

<< Setembre 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món
La Lluna

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Referències

  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.246. ISBN 84-7826-361-6.
  2. «BBC News - Catalan nationalism hits the web». BBC News.
  3. «Golejada independentista». El Periódico, 12-09-2012. [Consulta: 21 desembre 2012].
  4. Marco Cesarini Sforza, Gli attentati a Mussolini, Per pochi centimetri fu sempre salvo, in La storia illustrata n°8 Anno 1965, pag. 243: "Lucetti, fermo dove la strada si restringe sulla destra di Porta Pia, lancia contro la prima vettura una bomba a mano tipo Sipe. Ma la bomba colpisce il tetto della macchina senza esplodere, rimbalza a terra e solo allora deflagra, facendo otto feriti leggeri tra i passanti."
  5. Guest, John. Volcanoes of Southern Italy (en anglès). Geological Society, 2003, p.144. ISBN 1862391386.
  6. «President Franklin Delano Roosevelt Fireside Chat to the Nation, September 11, 1941» (en anglès). President Roosevelt Speeches and Statements Home. American Merchant Marine at War. [Consulta: 6 març 2011].
  7. Jordan, Roger W. The world's merchant fleets, 1939: the particulars and wartime fates of 6,000 ships (en anglès). Chatham Publishing, 1999. ISBN 186176023X.
  8. Mulligan, Kate Siobhan. The Beatles: A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.59. ISBN 0313376867.
  9. Allaby, Michael. Encyclopedia of Weather and Climate. Infobase Publishing, 2002, p. vol.1, p.657. ISBN 0816048010.
  10. Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, Desembre 1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

2002

2002 fon un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Segons dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió de l'agost del 2009, el 3cat24 va ser el diari digital en català més visitat de la xarxa.El portal fou creat el 12 de desembre de 2007 per unir i substituir els webs informatius del Telenotícies i de Catalunya Informació, ampliant i diversificant-ne els continguts. A més, a diferència dels portals que substitueix, els usuaris hi poden participar de forma activa, penjant les seves pròpies notícies (en format vídeo, àudio, fotografia o en l'espai Elmeu3cat24. Complementa i reforça la informació contínua oferta pel canal de televisió 3/24 i l'emissora Catalunya Informació.Des del 2007 fins al 2011 s'anomenà 3cat24. L'11 de setembre de 2011 canvià el nom de la marca, que passarà a dir-se 324, a l'estil del canal d'informació 3/24. Coincidint amb aquest canvi, s'estrenà una aplicació per iPhone i Android i es va reviure el setge de Barcelona de 1713-1714 i el desè aniversari dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 de a través de dos especials, juntament amb els actes de la Diada Nacional de Catalunya.

Acadèmia de les Ciències de Califòrnia

L'Acadèmia de les Ciències de Califòrnia (California Academy of Sciences) és un dels deu majors museus d'història natural del món i una de les institucions acadèmiques més antigues dels Estats Units d'Amèrica. Es troba al Golden Gate Park a San Francisco. L'Aquari Steinhard i el Planetari Morrison estan dins dels seus murs. L'Acadèmia va ser creada el 1853 com una societat i segueix donant suport a molts programes de recerca, així com les exposicions públiques i les activitats educatives.

Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d'altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l'últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l'avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.

Augusto Pinochet Ugarte

Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006), fou un militar i ex-dictador xilè.

Va assumir el 1973 el càrrec de comandant en cap de l'Exèrcit de Xile. L'11 de setembre d'aquell any, va participar en un cop d'estat que va enderrocar al govern de Salvador Allende. Des d'aquell moment, Pinochet va assumir el govern del país, primer sota el càrrec de president de la Junta Militar de Govern, i després com a Cap Suprem de la Nació que li conferia el poder executiu.

El 16 de desembre del mateix any va assumir el càrrec de president de la República, que seria ratificat al promulgar-se la Constitució de 1980. El seu govern acabaria després de la derrota al Plebiscit Nacional de 1988 i la seva substitució per Patricio Aylwin el 1990. Pinochet es va mantenir com a comandant en cap de l'Exèrcit fins al 10 de març de 1998, i l'endemà assumiria el càrrec de senador vitalici, que exerciria efectivament per un parell de mesos.

La dictadura de Pinochet ha estat àmpliament criticada tant a Xile com a la resta del món per les greus i diverses violacions als drets humans comeses en el període anomenat del Règim Militar, de manera que Pinochet va haver d'afrontar diversos judicis fins a la data de la seva mort.

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica

L'exèrcit dels Estats Units és el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica. La seva principal responsabilitat són les operacions militars terrestres. L'any 2007 hi havia 1.055.734 soldats en actiu, que es repartien en 519.472 soldats en actiu a l'exèrcit regular, 346.288 a la Guàrdia Nacional de l'Exèrcit (Army National Guard) i 189.975 a la Reserva de l'Exèrcit (United States Army Reserve).Aquest exèrcit permet el reclutament de dones i fins i tot nenes soldat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1960

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1960, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Roma (Itàlia) entre els dies 25 d'agost i 11 de setembre de 1960. En aquests Jocs hi van participar 5.338 esportistes (4.727 homes i 611 dones) de 83 comitès nacionals competint en 17 esports i 150 especialitats.

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el setè mes del primitiu calendari romà.

Esdeveniments destacats del setembre:

La Setmana del Llibre en català

L'11 de setembre és la Festa Nacional de Catalunya.

Del 12 al 15 de setembre la Festa Local de Graus, a la Ribagorça.

El 24 de setembre la ciutat de Barcelona celebra la patrona de la Mercè.

El 25 de setembre la ciutat de Reus celebra les Festes de Misericòrdia.

L'11 de setembre de 2001 va ocórrer l'atemptat a les Torres Bessones.

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) - implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.

La resistència oferta a Barcelona i els altres territoris de la Corona d'Aragó va aprofitar-la Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avanç borbònic, i per establir una duríssima repressió que va culminar amb la crema de ciutats, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, i l'empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella. El 1716, amb els Decrets de Nova Planta es crea doncs, l'estat espanyol amb capital a Madrid, a l'estil del model d'estat absolutista i centralista francès.

L'execució de la defensa a la Batalla de Barcelona s'utilitzarà en època de la Renaixença com a símbol de la resistència del poble de Catalunya en defensa del país, i el referent ha merescut la consideració de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.

Taisnières-sur-Hon

Taisnières-sur-Hon és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord. L'any 2006 tenia 886 habitants. Limita amb els municipis de Hon-Hergies, La Longueville, Audignies, Bavay i Houdain-lez-Bavay.

En el seu terme municipal l'11 de setembre del 1709, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, es va lliurar la batalla de Malplaquet

Volta a Espanya de 2011

La Volta a Espanya de 2011 fou la 66a edició de la Volta a Espanya. La cursa començà a Benidorm el 20 d'agost amb una contrarellotge per equips i finalitzà l'11 de setembre a Madrid després de 3.269 quilòmetres repartits en 21 etapes.

La cursa fou guanyada per l'espanyol Juan José Cobo (Geox-TMC), que d'aquesta manera aconseguia la victòria més important de la seva carrera. Cobo guanyà la cursa gràcies a la seva victòria en la quinzena etapa amb final a l'Angliru, en la qual desbancà el fins aleshores líder, el britànic Bradley Wiggins (Team Sky), que finalment acabà tercer. El segon a la general fou el també britànic Chris Froome (Team Sky).

David Moncoutié (Cofidis) guanyà la classificació de la muntanya, Bauke Mollema (Rabobank) la dels punts i el Geox-TMC la classificació per equips, mentre el mateix Cobo guanyà la classificació de la combinada.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.