10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 82 dies per finalitzar l'any.

<< Octubre 2019 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 d'octubre Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 d'octubre.

Referències

  1. Pruna, Gerard «Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg». Ara, 11-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017].
  2. «Los 10 terremotos más devastadores que han sacudido Latinoamérica». Notiamerica, 26-06-2016.
.an

.an va ser el domini territorial de primer nivell (ccTLD) de les antigues Antilles Neerlandeses. El registre An Domreg l'administrava la Universitat de les Antilles Neerlandeses.

Amb l'abolició de les Antilles Neerlandeses com a entitat política del 10 d'octubre de 2010, el domini va passar a fase de dissolució. El novembre de 2010 encara tenia més de 800 dominis registrats. El 31 de juliol de 2015, va deixar d'utilitzar-se.Amb l'esborrat d'AN del registre ISO 3166-1 alpha-2, s'han assignat els codis ISO CW (Curaçao), SX (Sint Maarten) i BQ (Bonaire, Sint Eustatius i Saba), i s'han designat els dominis de primer nivell .cw, .sx i .bq.

.bq

.bq és el codi territorial d'Internet (ccTld) assignat -però no en ús- per Bonaire, Saint Eustatius i Saba(les illes BES després de l'assignació el 15 de desembre de 2010 per de l'Agència de maneteniment ISO 3166 de bq com l'ISO 3166-1 alpha-2 a l'àrea. Aquesta decisió va ser conseqüència de la Dissolució de les Antilles Holandeses i nou estatus del Carib Neerlandès com a part dels Països Baixos el 10 d'octubre de 2010.

Les Illes BES utilitzaven la de les Antilles Neerlandeses, .an, que ja es va eliminar. Com a part dels Països Baixos, també es fa servir .nl.

.cw

.cw és un futur codi territorial d'Internet (ccTLD) per a Curaçao, després de la decisió del 15 de desembre de 2010 per l'Agència de manteniment ISO 3166 per assignar CW com el codi ISO 3166-1 ALPHA-2 per a Curaçao. Aquesta decisió va ser a conseqüència del nou estatus de Curaçao com a país autònom dins del Regne dels Països Baixos el 10 d'octubre de 2010.

Actualment Curaçao utilitza el codi anterior de les Antilles Neerlandeses (ccTLD): .an.

.sx

.sx és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Sint Maarten

Sint Maarten va convertir-se en país constituent del Regne dels Països Baixos el 10 d'octubre de 2010. El 15 de desembre de 2010, l'agència que manté el registre ISO 3166 va reservar SX com a codi ISO 3166-1 alfa-2 per a Sint Maarten.El domini sx el gestiona SX Registry SA, amb l'operació tècnica subcontractada a OpenRegistry.com, que té oficines al Canadà i Luxemburg.

Després de diferents fases — una primera fase per reservar noms de marques registrades, una altra amb prioritat per a la gent del país, i una altra de més general— el registre es va obrir al públic en general el 15 de novembre de 2012. No cal tenir presència local per registrar-hi dominis.

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Any Internacional de la Biodiversitat per l'ONU.

L'Any del tigre, segons l'horòscop xinès.

Any Internacional d'Acostament de les Cultures, segons l'ONU.

Any del 1.100 aniversari del Regne de Lleó

Antilles Neerlandeses

Les Antilles Neerlandeses van ser un conjunt d'illes situades al mar del Carib que formen part de l'arxipèlag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Països Baixos constituïen el Regne dels Països Baixos. A vegades són també anomenades Antilles Holandeses (arran de la confusió de noms entre el regne dels Països Baixos i Holanda, que n'és només un tros) o Índies Occidentals Holandeses/Neerlandeses (nom més antic amb referències més aviat colonials).

El 10 d'octubre de 2010 el seu govern van quedar dissolts, i les illes Bonaire, Saba i Sint Eustatius van passar a tenir una municipalitat especial, mentre que Curaçao i Sint Maarten van passar a ser nacions constituents dins del Regne dels Països Baixos, juntament amb Aruba, que ja s'havia separat de les Antilles Neerlandeses el 1986.Les Antilles Neerlandeses estaven formades per sis illes, parts d'illes o arxipèlags principals:

Illes de Sotavent, o illes ABC:

Aruba (fins a l'any 1986)

Bonaire

Curaçao

Illes de Sobrevent, o illes SSS:

Saba

Sint Eustatius

Sint Maarten (part de l'illa)La llengua oficial el neerlandès, però el papiament era la més usada a les illes ABC i l'anglès la més usada a les illes SSS. Després de discussions que havien durat dècades, aquestes dues llengües es van acceptar com a oficials al costat de la neerlandesa el març de 2007. La legislació es produïa en neerlandès però el debat parlamentari era en papiament o anglès depenent de l'illa.

Curaçao

Curaçao (en papiament Kòrsou) és una illa del mar Carib propera a la costa veneçolana i un dels països constituents del Regne dels Països Baixos. La seva capital és Willemstad. Curaçao té uns 150.000 habitants. La llengua oficial hi és el neerlandès, si bé la més parlada és el papiament.

Va formar part de les Antilles Neerlandeses fins a la seva dissolució, el 10 d'octubre de 2010.

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833. Té els seus antecedents en la figura dels caps polítics com a màxima autoritat provincial, creats en l'article 324 de la Constitució Espanyola de 1812, influïts per la figura dels prefectes francesos. Aquest càrrec va ser derogat per Ferran VII d'Espanya el 1814, i restablert durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823.

Va ser creat per un Reial Decret del 23 d'octubre de 1833 que establia la figura de subdelegat de foment, les funcions del qual versaven sobre agricultura, indústria i comerç, mineria, ajuntaments, policia general, instrucció pública, societats econòmiques, hospitals i establiments benèfics, presons, germanors i confraries, biblioteques, museus, teatres i espectacles, caça, pesca, prevencions generals, camins, canals, etc. L'estructura administrativa era el subdelegat, un secretari, un oficial de primera i un altre de segona, dos de tercera i altres dos de quarta i un porter.

El 1847 en el Reial decret del 29 de setembre torna a anomenar-se governador civil que és la denominació que es va mantenir fins al 1997 quan es va crear la figura del delegat del govern a la Comunitat Autònoma. Al llarg d'aquests anys s'han produït diverses modificacions legals que afectaven a les responsabilitats del càrrec. Així en un Reial Decret del 14 d'agost de 1893 s'hi suprimien les seccions de foment. El 1925 les seves funcions estaven establertes en l'administració local i l'estatut provincial. Durant la Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1939), els governs civils a Catalunya foren suprimits, però foren restablerts de nou en quedar dissolt el règim autonòmic arran del desenllaç de la Guerra Civil espanyola.

Després de la guerra es van ampliar les seves funcions: fiscalització dels acords de les corporacions locals, dels pressupostos municipals (examen i liquidació) autorització d'espectacles públics, establiment dels plans d'obres i serveis, autoritzar o denegar llicències d'establiments sobre activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, etc. El 10 d'octubre de 1958 se'ls va dotar d'un estatut propi, atorgant-li al càrrec la màxima autoritat de la província. Des de 1981 moltes de les seves funcions foren assumides per les Comunitats Autònomes. El 25 d'abril de 19972019, amb la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE) desapareix per a convertir-se en subdelegat del Govern depenent del delegat del Govern en la Comunitat Autònoma.Podia dictar bans per la Llei d'Ordre Públic.

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868. Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Va ser destronada en la Revolució de 1868.

Papa Celestí I

Sant Celestí I (Campània, ? - Roma, 27 de juliol de 432) fou escollit Papa l'any 422, el 3 de novembre (segons el Liber Pontificalis) o bé el 10 d'octubre (segons Tillemont). Celestí I era un romà molt probablement de la regió de Campània.Va proclamar el Concili d'Efes, en què es va condemnar com a heretgia la doctrina de Nestori i es va ratificar la del pelagianisme. Va enviar sant Patrici a evangelitzar Irlanda. Per primera vegada va servir el bastone pastorale.

Sebollit a les catacumbes de Priscil·la, d'on va ésser traslladat, el 820, a la basílica de Santa Prassede de Roma.

Venerat com sant, l'Església catòlica el celebra el 6 d'abril, data del seu enterrament. L'Església ortodoxa el venera per la seva condemna del nestorianisme i el celebra el 8 d'abril.

WTA International Tournaments

Els WTA International Tournaments són una sèrie de 32 tornejos de tennis femení que formen part del calendari de la WTA. Els tornejos d'aquesta sèrie constitueixen la tercera i menor categoria dins dels tornejos WTA, per darrere dels WTA Premier Tournaments. És una categoria creada a partir de la temporada 2009, ja que fins a la temporada 2008 eren tornejos denominats Tier III i Tier IV.

Les 6 millors classificades del Rànking (més 2 wild-card), que hagen guanyat almenys un torneig d'aquesta sèrie, disputa el WTA Tournament of Champions en Sofia, Bulgària.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.