1018

Infotaula nombre1018
Tipus any
Altres calendaris
Gregorià 1018 (MXVIII)
Islàmic 408 – 409
Xinès 3714 – 3715
Hebreu 4778 – 4779
Calendaris hindús 1073 – 1074 (Vikram Samvat)
940 – 941 (Shaka Samvat)
4119 – 4120 (Kali Yuga)
Persa 396 – 397
Armeni 467
Rúnic 1268
Ab urbe condita 1771
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
1015 1016 1017 - 1018 - 1019 1020 1021
Dècades
980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Segles
segle x - segle xi - segle xii

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1018 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Crampton, R. J.. A Short History of Modern Bulgaria (en anglès). CUP Archive, 1987, p. 4. ISBN 0521273234.
1609

1609 (MDCIX) fon un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Abat Oliba

L'abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046). A més a més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic.

Ampere

L'ampere o amper (símbol A) és la unitat del Sistema Internacional d'Unitats de la intensitat de corrent elèctric (I), i és una de les set unitats base del SI. Fou anomanada en honor d'André-Marie Ampère (1775-1836), matemàtic i físic francès considerat el pare de l'electromagnetisme.

En termes pràctics, l'ampere és la mesura de la quantitat de càrrega elèctrica que passa per un punt en un circuit elèctric per unitat de temps amb 6.241 × 1018 electrons (un coulomb) per segon. En altres paraules, el coulomb es defineix en termes de l'ampere: un coulomb és la quantitat de càrrega elèctrica transportada en un corrent d'un ampere que flueix durant un segon.

La llei d'Ampère indica que hi ha una força d'atracció o repulsió entre dos conductors paral·lels que porten un corrent elèctric. Aquesta força s'utilitza en la definició formal de la unitat ampere, que estableix que l'ampere és el corrent constant que produirà una força d'atracció de 2·10-7 newtons per metre de longitud entre dos conductors rectes, paral·lels, de longitud infinita, secció circular menyspreable i separats un metre de distància en el buit.

En general, la càrrega Q es determina pel corrent constant I que flueix durant un temps t com Q = It.

Donat que un coulomb és igual a 6,24·1018 partícules carregades, un amper és equivalent a 6,24·1018 partícules carregades movent-se a través d'una superfície en un segon.

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Canut II de Dinamarca

Canut el Gran (en danès: Knud den Store, noruec: Knut den Store, anglès: Canute the Great; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei víking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques. La matèria elèctricament carregada és influenciada pels camps electromagnètics i, al seu torn, també produeix camps electromagnètics. La interacció entre una càrrega en moviment i un camp electromagnètic és l'origen de la força electromagnètica que és una de les quatre forces fonamentals de la natura.

Totes les partícules conegudes tenen càrregues elèctriques que són múltiples enters de la càrrega de l'electró e; la càrrega elèctrica s'expressa quantitzada com un múltiple de la càrrega elemental e. Per exemple, els protons tenen càrrega +e, i els neutrons tenen càrrega zero (són elèctricament neutres). La sola excepció són els quarks, que tenen càrregues fraccionàries de e/3 i 2e/3; tanmateix, els quarks mai es presenten sols a la natura, sinó formant combinacions de càrrega entera. Les antipartícules tenen càrregues elèctriques de signe oposat respecte de la seva corresponent partícula.

Clàssicament, donades dues partícules en repòs amb càrregues q i q' , separades una distància r, aquestes s'atreuen mútuament amb una força F que ve donada per la llei de Coulomb, que estableix que la força d'atracció o repulsió és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

on és la permitivitat del buit.

La càrrega elèctrica pot ser negativa o positiva. Dues càrregues d'igual signe es repel·len, i dues càrregues de signe oposat s'atreuen. Per convenció, hom considera que l'electró té càrrega negativa, i el valor absolut de la seva càrrega s'acostuma a denotar e.

La càrrega elèctrica dels objectes macroscòpics és la suma de la càrrega elèctrica del conjunt de les seves partícules. habitualment la càrrega elèctrica és nul·la, atès que a cada àtom el nombre d'electrons és igual al nombre de protons i, per tant les càrregues respectives s'anul·len. Moltes vegades la presència d'una càrrega elèctrica neta està relacionada amb l'electricitat estàtica. A més la càrrega pot no presentar una distribució uniforme (a causa d'un camp elèctric extern, per exemple), fins i tot en els casos en què la càrrega elèctrica neta sigui zero, i llavors es parla de polarització elèctrica. Un moviment ordenat de partícules carregades cap a una direcció particular (als metalls serien els electrons) és el que es coneix com a corrent elèctric. La natura discreta de la càrrega elèctrica va ser proposada per Michael Faraday a partir de les seves observacions experimentals de l'electròlisi, però no va ser demostrada fins que Robert Millikan va fer el seu experiment de la gota d'oli.

En el sistema internacional la unitat de càrrega elèctrica és el coulomb (C). En física de partícules la càrrega del electró e és una unitat de càrrega habitual. Aproximadament, 1 C = 6,24 x 1018 càrregues elementals. El coulomb es defineix com la quantitat de càrrega elèctrica total que passa per una secció transversal d'un conductor pel qual circula un corrent elèctric d'un ampere durant un segon.

La quantitat de càrrega elèctrica es pot mesurar directament amb un electroscopi o indirectament amb un galvanòmetre

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Exa-

Exa (símbol E) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1018, o 1.000.000.000.000.000.000.

Adoptat el 1991, prové del grec ἕξ, héx, que significa sis, ja que és igual a 10006.

Per exemple;

1 exàmetre = 1 Em = 1018 metres

1 exagram = 1 Eg = 1018 grams

1 exasegon = 1 Es = 1018 segons

Harald II de Dinamarca

Harald II de Dinamarca (992 - 1018) fou rei de Dinamarca de 1014 a 1018.

Harald Svendsen era el fill gran del rei Sven I Tveskæg i de Sígrid de Polònia. Quan aquest va emprendre l'expedició de conquesta d'Anglaterra l'any 1012, Harald va ésser nomenat regent (jarl) del regne de Dinamarca. El seu pare moriria en campanya el 3 de febrer de 1014 i ell ascendiria al tron. Mentrestant, el seu germà petit Canut acabaria amb la resistència dels anglesos i es proclamaria rei d'Anglaterra, el 1017.

Només un any més tard, el 1018, Harald moriria sense descendència i seria succeït pel seu germà Canut II de Dinamarca.

Hardecanut

Hardecanut (en danès: Hardeknud,; en anglès: Harthacanute; 1018-8 de juny de 1042) va ser rei de Dinamarca (Canut III) a partir del 1035 i d'Anglaterra (Canut II) a partir del 1040.Abans d'esdevenir rei a Anglaterra es va trobar amb una rebel·lió pel tron que també havia heretat a Noruega. El seu regnat a Anglaterra va arribar després de la mort dels seus germanastres Harold i Alfred; va ser impopular, pels elevats impostos que va imposar.

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Resolució 1018 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1018 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 7 de novembre de 1995, observant amb consternació la mort del jutge de la Cort Internacional de Justícia Andrés Aguilar-Mawdsley el 24 d'octubre, el Consell va decidir que en concordança amb l'Estatut de la Cort les eleccions per omplir la vacant s'efectuarien el 28 de febrer de 1996 en una sessió del Consell de Seguretat i durant la cinquantena sessió de l'Assemblea General.

Aguilar-Mawdsley, un jurista veneçolà i exministre de justícia, va ser un membre de la Cort des de 1991. El seu període del càrrec havia d'acabar al febrer de 2000.

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422). Com a successor del Primer Imperi Búlgar, arribà al seu màxim poder sota els regnats de Kalojan i d'Ivan II, per caure posteriorment en un període de decadència que finalitzà amb la conquesta de l'Imperi Otomà el 1396. Fou el precedent del Principat que originà el Regne de Bulgària el 1878.

El 1018 l'emperador Basili II derrotà els búlgars i conquerí el Primer Imperi Búlgar, que passà a formar part de l'Imperi Romà d'Orient. L'Església Ortodoxa Búlgara fou subordinada a l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble, i a l'aristocràcia i als familiars del deposat tsar búlgar se'ls donaren títols de l'aristocràcia bizantina.

Sven Tveskæg

Sven I, anomenat pels anglesos Forkbeard (Barba de forqueta o barba bifurcada), per mostatxo que portava (en anglès: Svend Otto Haraldsen; en danès: Svend Tveskæg, originalment Tjugeskæg o Tyvskæg; en noruec: Svein Tjugeskjegg), va néixer possiblement el 960, sent el més gran dels 4 fills de Harald Blaatand, rei de Dinamarca i Noruega, i de la seva primera esposa Gunhilda.

Succeí al seu pare en els trons de Dinamarca i Noruega en 985, després de derrotar-lo i matar-lo, però el seu govern en el regne noruec és nominal, sent el governant de facto Haakon Jarl el Gran. Va ser el primer rei danès en encunyar moneda, amb la inscripció: Zven, Rex ad Dener (Sven, rei dels Danesos). En convertir-se la seva família al cristianisme, Sven pren el nom d'Otó en honor a l'emperador germànic Otó II. En 988 es va casar amb Swietoslawa de Polònia (que pren el nom de Gunhilda en casar-se), filla del duc Mieszko I i divorciada del rei Eric VIII de Suècia. D'aquest matrimoni neixen 6 fills:

Estrid (dita també Margarita) (n. 991 - m. ?), casada primer amb Ricard II, duc de Normandia (m.1027) -qui la va repudiar en 1018- i després amb Ulf Thorgilsson, Jarl de Dinamarca (assassinat per ordre del seu cunyat Canut, 1026); el major dels 3 fills del seu segon enllaç, Sven Estridsson Ulfsson, serà rei de Dinamarca de 1047 a 1076.

Harald II (n. 992 - m. 1018), rei de Dinamarca en succeir al seu pare (1014-1018).

Thyra (n. 993 - m. 1018), casada amb Godwin, comte de Wessex i Kent (m.1053).

Canut II (n. 995 - m. Shaftesbury, 12.11.1035), rei d'Anglaterra (1016-1035), de Dinamarca (1018-1035) i de Noruega (1028-1035), dit el Gran.

Gytha (n. 998? - m. ?), casada amb Erik Haakonsson, Jarl de Noruega (m.1024).

Gunhilda (n. 999? - m. ?), casada amb Wyrtgeorn, príncep dels vends.En 995, Olaf Tryggvason, membre de l'expulsada dinastia noruega, recupera el tron, fins a la seva mort en 1000, quan, en derrotar-lo i matar-lo en la batalla de Svolder, reprèn el control en part de Noruega fins a la seva mort. L'assassinat del seu germana Gunhilda i del seu marit per les tropes angleses en el dia de Sant Brice (13 novembre de 1002) per ordres del rei Etelred II l'Indecís, fou l'excusa que va necessitar per a començar les tres seves expedicions contra l'illa (1003-1005, 1006-1007 i 1009-1012) fins que, cansat del tribut monetari que va aconseguir d'Etelred II, decideix envair ell mateix el país.

A la seva arribada a l'illa de Sandwich (agost de 1013), va avançar ràpidament en la seva conquesta fins a arribar a la capital, Londres. Els ciutadans, per a evitar l'entrada de l'invasor, decidiren volar el pont mentre Sven el creuava, provocant-li serioses ferides; no obstant això, el rei danès contínua amb la seva conquesta del regne, i, una vegada caiguda Londres, el 23 de desembre de 1014, vespre de Nadal, la Witenagemot el proclama rei de tota Anglaterra. Etelred II i la seva família fugiren a Normandia.

El seu regnat a Anglaterra dura tot just 5 setmanes, morint a conseqüència de les ferides que va sofrir durant l'explosió del pont de Londres, a la ciutat de Gainsbororugh, Lincolnshire, el 3 de febrer de 1014. El seu cos va ser traslladat a Dinamarca, i fou sepultat a la catedral de Roskilde.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.